Il nostro progetto

Su Caminu Nuragicu.

Su caminu Nuragicu esti nàsciu po s’abbisòngiu de connoscèntzia de sa stòria antiga de Sardinnia. S’època nuragica esti accarrexiada de mistériu et indiferentzia. Medas logus de istùdiu àrcheologicu funti abbandonausu et chenze aggiudusu econòmicusu, po patti de is istitutzionis polìticas et de cussasa culturalis po sa bellas artes. Sa archeologia offitziali no arreconnoscidi una crara participatzioni de sa cultura nuragica in su mundu antigu de su mediterraneu de su XX sec. a.C. Custu poitta a cantu paridi no si-ndi xinti ponni de meri et ciccai calincuna beridadi asutteterra, chentza de custa beridadi no si podinti scriiri documentus et ponni in is giornalis ofitzialis. In custu caminu nuragicu andausu a connoxi patti de custa cultura nuragica (is graficasa funti rielaboradasa cummenti chi fessinti dipitusu de “street art”) et podeus arrexionai imparis et cumprendi cantu c’esti ancora de fai po scoveccai custu misteru de s'ìsola inmesu a su mediterraneu occidentali.

Su caminu rùrali.

Is traditzionis, is trabballus de una borta, sa bida chi femmus bivendi prìma de sa rivolutzioni virtùali; Custas et attras funti is chistionis ca seus andendi a contai in custu giru de arregodus de is tempus passaus. S’importantzia de is traditzionis de is maistus de buttega esti patti de sa realidadi chi seus bivendi in is tempus de oi. Is trabballus de una borta fianta xetti a manu et cun cussas manus anti costrùiu su mundu chi seus bivendi oindii.
Dogna mudàntzia de mesi in s’annu et dogna trabballu, fianta tottus patti de su arregulàmentu de sa naturalesa, fianta relatzionadasa cun sa bida de tottus is omminis.Sa sotziedadi chi mudada esti una sotziedadi bia, ma po cantu bia no si-ndi podidi scarexi de s'istòria 'e còsas sùas.
Custa sotziedadi deppidi, in dogna manera, arregodai de aundi seus partius po sciri aundi podeus arribai.
In custu caminu in is trabballus de una borta eus a biri tottu custu mundu pintau et disenniau cummenti chi fessinti patti de unu libru de arregodus de famìllia; et podid'essi s’elencu de cussus antigus trabballus chi anta a torrai a fai patti de sa bida de dogna diri.

Presentatzioni et promotzioni.

Custu progettu esti nàsciu de s’abej tentu de unu gruppu de amigus, cun sa passioni po s’arte, s’archeologia et s’amori po sa Sardinnia; eus decìdiu de si onai de fài, pintendi et disenniendi, is prus bellas costrutzionis et sculpimentus in brunzu et in perda, de s’antiga civilidadi nuragica; in duna manera street art, cummenti chi fessinti pintaus in su muru, cummenti si fiada prima, po du su arremonai et po du su fai abiri de tottus; po sa bellesa chi tenidi sa cultura nuragica, ca tottus anta deppi connosci ma a cantu paridi no esti diainci.
Custa esti una promotzioni po spratzinai in tottus is murus vitùalis, cussa chi esti sa essentzia prìmordiali de su òmini modernu, ossiat sa connoscèntzia de is antigus.
Fintzas de is primas scrobettasa, et tottu cussu chi anti agattau in is nuraxis spratzinaus in tottu s’ ìsola, si seus accattaus ca tuttu cussu agattau asutteterra no esti de nosu, esti patti de culturas meda prus antigas; et no seu chistionendi de is pisanus, spagnolus, romanus, cartaginesus o fenicius; Sa civilidadi asutterrada de su pòpulu nuràgicu tenidi una istòria meda prus antìga et tottu de ispriculai.
Sa mala sorti chi teninti medas de custus logus, in s’isola de Sardinnia, esti ca no funti connottus, et po sa majoria nixunu adi mancu cumentzau a farrogai asutteterra; Agattai su dinai po is traballus no esti cosa fàcili et po custu medas nuraxis no si pòdinti nì bìri nì ciccai. Patti de sa resolutzioni a custa problemàtica funti is universidades et associatzionis privadas, ca arregollinti su dinai po pagai custus traballus, boghendi-ndi afforas de asutteterra tonnelladasa de stòria arcaica ca si podinti preni tres pianus de nu museu.
Tottu custu si fai prexeri, ma abbastada? Po nosu de Etnomarca mancu po nudda!
Poitta sa promotzioni si deppidi fai, et in dogna logu! In dogna arruga, in dogna pratza, in is murus, in is dommus, in is iscolas, aintrus de is àulas de iscola!
Ndi dépeus chistionai, dépeus nai tottu cussu chi de bellu, o de si arrósci, o ammacchiai, esti de nai de sa stòria de custu istranu pópulu nuràgicu.
E chi fessidi ca calincuna cosa càmbiada bistendi una maglittedda, esti nu prexeri! Appa a bistiri custa màglia fintzasa a candu appa tenni cropu!
Fintzas a candu c’ esti de scarrexai et espriculai! Fintzas a candu ci ad’essi sa passioni et s’amori po sa stòria et sa connoscèntzia.

Su sentidu de su colori.

Chistionai de is coloris esti su prus chi mi appassionada. De candu femmus pipius s' anti imparau a cumprendi sa diferentzia de is cosas cun is coloris; diferenti cosas diferenti personas diferenti coloris! “Is coloris funti importantisi” i esti po custu ca dogna colori tenidi sa bàlentzia sua, in su specìficu sentidu chi tenidi.
Cummenti in is coloris de sa bandera, aundi su colori chi dominada ndi conditzionada su sentidu et s’ apparèntzia.
Su biancu et s’ arrùbiu, funti cun su nieddu patti centrali de unu meccanismu, unu códixi, tramandau po arremonai sa stòria; beridadis et balentzia unias a pari, ca onanta su justu avvaloramentu deis fattus.
Una bandera chi arremonada séculus de istòria, de boxis, de génti passada presénti et futúra chi contanta et imparanta. Is Morus de sa bandera de sa Sardinnia funti unu sìmbulu, una certesa de stòria et balori. Is coloris ca rappresentanta su biancu, s 'arrùbiu et su nieddu funti s’arrimédiu po sa arrenàscida de unu continenti de istòrias et traditzionis.
Cun custus coloris deppeus andai a scrii et pintai et spratzinai in dogna logu, et avvalorai sa connoscèntzia et sa cultura de is antigus de Sardinnia.